Estic en un altre domini

http://www.divisioncap.net/blog/

Me he cambiado a otro dominio

Podeis seguir este blog en la nueva dirección que aquí os dejo:

http://www.divisioncap.net/blog.

Memorias de un aprendiz: 1.- Hermanos Salvador Escenografía

Inicio aquí una búsqueda en ese baúl de la memoria, que en sus fondos y en un amasijo de recuerdos perdidos puede estar el día que por primera vez entre en el taller a trabajar.

Por carácter, no me gusta mirar al pasado, pero en este caso quiero encontrarme con aquello que para mi fué tan importante, ser aprendiz, y lo muestro a aquellos que nunca han vivido esa experiencia, y menos hoy en día que este ser, el aprendiz, creo que esta extinguido o vías de ello.

Claro está que esto es una autobiografía, pero solo quiero destacar la parte amable, la parte amorosa que me dió este oficio, por que este oficio se ama.

Miro hacia atrás sin rencor, sin juzgar a personas de mi entorno a pesar de estar en esa época en plena posguerra y bajo la férrea y dura mano de la dictadura.

También es por ello que redacto en castellano, que fue la lengua impuesta por el estado en la calle y como no en el colegio, la lengua de mi casa solo podía ser en la clandestinidad, y así al hacer esta redacción regreso más cercanamente a esos años de mala uva y desconfianza. De paso doy oportunidad de que puedan leerme infinidad de amigos que no conocen mi lengua materna.

A mis amigos les dije, he entrado a trabajar al taller, “he entrado” representa salir de mi niñez dejar atrás juegos, algunos amigos, un deshorario, para entrar a unas pautas de tiempo rígidas (de 9h. a 1h. y de 3h. a 7h.) seis días a la semana (sisi, seis días a la semana !! los sábados se trabajaba en 1956).

“Trabajar” es una definición de hacer algo obligado por la vida, mi padre trabaja, mis familiares trabajan, casi todo el mundo trabaja, y claro yo tengo que trabajar, la palabra me produce una sensación como de categoría y temor a la vez, pero lo que más me afecta que me han quitado el tiempo de mis manos, pero en el fondo me llena de orgullo, seré útil y también me darán dinero creo.

“Taller”es un lugar mágico, antes de entrar en el taller de mi padre, había visitado otros y todos me impresionaban, lo primero los olores, olores diferentes que solo se encuentran en los talleres de escenografía, olor a madera, a papel mojado a cuerda de cáñamo, a serrín mojado. Luego los objetos amontonados mas o menos ordenados. Objetos de un mundo muerto, objetos muertos , llenos de polvo, sillas tapizadas con terciopelo, alguna con el asiento rajado con sobresalientes muelles apuntando en diferentes direcciones, un biombo con molduras barrocas forrado de damascos decolorados por el polvo, en la penumbra una cabeza de dragón verdoso con el morro de caballo y cuernecillos de novillo.

Teatre infantil i juvenil

Dins de poc posaré a la vostra disposició un parell de textos teatrals escrits pensant en la capacitat dels nois i noies de 10 a 14 anys per fer teatre, i sobre tot tenint en compta el numero d’alumnes d’una classe, on tots tinguin una participació i no hagin exclusions.

Aquestes obres ja han sigut representades diverses vegades i han funcionat be.

Una es amb el tema tradicional dels Pastorets «Plomes banyetes i pastorets» i l’altre un conta tradicional. » La donzella sàvia»

Plomes banyetes i pastorets , es una adaptació d’un guió per titelles que va fer fa molts anys en Sebastià Sorribes, i que per l’estructura àgil i divertida vaig adapta a teatre.

Comença l’acció entre els núvols del cel on un grapat d’angelets assajant una cançó dirigits per un Sant Pere barbut i nerviós per un fet que li han dit que vindrà.

Altre escena es el palau dels reis mags d’orient amb situacions divertides cercant el misteri d’un estel que vola.

Escenes de pastors i com no de dimoniets que al final es rebel·lant contra el dimoni en cap , per massa dolentot.

Maria i Josep cerquen un lloc per passar la nit…en fi tots aquets elements que configuren una historia mes divertida que religiosa, i fa que tothom o passi be

La donzella sàvia es també una adaptació del conta popular de la Fustots.

Son les aventures d’una noieta amb molt d’enginy , tant , que el rei d’aquell país li posa paranys per superar la seva intel·ligència , però ella sempre el guanya i fins i tot es cassa amb el rei.

I surt molta gent , venedors de mercat , titellaires, soldats nobles…

Be, ja faré de forma que podeu descarregar el text gratuïtament des de aquestes planes

Decorat de paper

Decorats pintats sobre paper

En els anys de post guerra, la posta en escena d’escenografies queda afectada per una economia minsa , i es notar en els materials fins a les hores utilitzat.

Els clàssics telons pintats a l’italiana generalment eren fets de teixit de cotó, però en aquesta època de racionament i estraperlo, es tingueren de substituir el teixit per paper d’embalatge o kraft.

Així durant molt anys telons , rompiments ,forillos penjats o sobre bastidors (popularment enbarillats) es feien amb paper.

Infinitat de companyies teatrals portaven de “bolos”aquets decorats,Teatres com Arnau, Molino, Victòria ,Español, Nou, Romea i fins i tot el Liceu.

Germans Salvador- Joan Salvador Collado i Josep Salvador Collado, crearen el taller Germans Salvador el 1 d’abril de 1942, omplin un espai orfe econòmicament ,com era el teatre amateur o aficionats, que amb preus assequibles les petites companyies podien estrenar i fer servir decorats de lloguer.

( continuarà)

Joan Salvador Gracia

Teatrets de paper

Els teatres de paper tenen la màgia de representar una realitat en petit , en realitat son una maqueta a escala proporcional, que al contemplar-la connecta amb la nostra imaginació i capta plenament l’atenció.

M’agrada col·leccionar teatrets i mes encara confeccionar-los , tinc el projecte de dedicar-me’n a produir-ne.

Manual de taller de pintura escenogràfica: 1.- Presentación

Estic preparant un manual per conèixer els procediments i coneixements bàsics de la pintura escenogràfica tradicional.

Aquest manual és fruit d´anys d´experiència en tallers d´escenografia i donat l´evolució en noves tecnologies en la realització de decorats, crec que cal no perdre de vista la part artesanal que fins ara s´adquiria amb anys d´aprenentatge.

En aquest manual que posaré a la vostra disposició, hi estaran detallats tots els estris, materials i procediments per a la pintura de telons o similars.

Espero que això sigui aviat

Taller de contes de Castellbisbal

Fa set anys del taller de contes de la gent gran de Castellbisbal. Aquí penjo un foto d’una actuació que varem fer a Castellbisbal. En posteriors entrades, ampliaré la historia, anécdotes, etc, d’aquest grup i les seves trifulques.

El meu blog

Per fi tinc el meu blog… per a donar sortida a totes les meves aficions, activitats, contactes, en fi, participar amb persones amb les mateixes inquietuds: teatre, titelles, contes, imaginació, somnis, etc… etc…